La CUP Farners reclama que s'abordi el problema de l'aigua i es reconegui quin és principalment el problema.

La  població  de  Santa  Coloma  de  Farners  està  vivint  una  situació  de restricció en el consum d'aigua de boca degut a l'excés de fluor. Aquesta situació no és nova, sinó que es repeteix cada cop que hi ha sequera. Al respecte, des de la CUP Farners es vol aclarir els termes del debat alhora que es proposen un seguit de solucions. Cal tenir present que l'aigua s'extreu d'un conjunt de pous situats al costat de la riera. La majoria perforen un aqüifer petit, situat a sota de la mateixa riera, que s'alimenta bàsicament de l'aigua que es filtra de la riera i d'aigua de pluja, i que ens subministra una aigua de bona qualitat. Si la riera té aigua, l'aqüífer també. Només en cas de necessitat es posa un marxa un altre pou, el pou de la Mania, que extreu aigua d'un aqüifer més profund i més gran que s'extén cap a la plana. Aquest segon aqüífer, però, ens dóna una aigua amb un alt contingut en fluor. 

El ban publicat aquest agost per l'ajuntament indica que s'ha hagut de recórrer a aquest segon aqüífer perquè el primer està buit. La realitat, però, és que des del paratge de les Fosses en amunt, la riera sí que  té aigua.  I  que entre  les Fosses  i els  pous  un conjunt  de  basses, captacions i derivacions de la riera, senzillament ens l'assequen. És veritat que no plou, però també que l'aigua que alguns treuen de la riera o desvien del seu curs natural no arriba on hauria d'arribar. Si l'aqüífer s'esgota caldria preguntar-se quants  milers de litres es troben en aquests  moments en basses de grans dimensions i es fan servir per regar plantes ornamentals per aspersió a qualsevol hora del dia. Caldria preguntar-se si és lícit que els vivers deixin al poble sense aigua potable, i quin preu paguen per l'aigua, si és que la paguen.

La solució que s'està aplicant, l'aportació d'aigua del Pasteral després que l'Ajuntament s'hagi compromès a pagar-la, suposa una burla i un engany cap a tots els i les colemenques: mentre hi ha qui per benefici privat agafa tota l'aigua que vol fins al punt de deixar-nos sense aigua als demés, alpoble hem de patir restriccions o assumir un cost per poder gaudir d'un servei bàsic esencial com és l'aigua.

Per a solucionar aquesta situació, la CUP Farners ha proposat al Ple de l'Ajuntament una moció en què es sol.licita:

–Reprovar l'actitud d'aquestes empreses que ens roben l'aigua

–Sol·licitar-los-hi  que  restableixin  el  curs  normal  de  la  riera,  o  bé  que subministrin en cisternes de forma gratuïta aigua potable a la població de Santa Coloma.

–Reclamar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l'ACA la revisió immediata de totes les concessions que existeixen a l'entorn de la riera, de forma que s'ajustin a la realitat i normatives actuals i que, en tot cas, es salvaguardi  el  drets  dels  i les ciutadanes  a  gaudir d'aigua  de  boca  de qualitat.

–Estudiar i emprendre, si és el cas, tota acció legal i política que convingui, inclús de força, per a restablir el dret dels ciutadans i ciutadanes a l'aigua potable.

L'abastament de Santa Coloma de Farners s'ha convertit en un problema des del moment en que la revisió del POUM en curs ha provocat que l'ACA exigeixi un abastament extern. És lògic, més gent, més aigua. La raó ens hauria de fer desestimar aquest POUM, ja que créixer per sobre dels nostres recursos  suposarà  tenir  problemes  o  causar-los  als  demés:  i  és  que  o haurem de comprar aigua (i la pagarem més cara) o deixarem a d'altres sense l'aigua que necessiten (el Baix Ter).

Santa  Coloma  no  hauria  de  tenir  problemes  d'aigua.  Si  els  té  es  deu principalment al mal ús que es fa de l'aigua de la riera, però també a que hi ha una feina a fer en millorar la situació actual d'abastament, en què es perd el 27% de l'aigua captada. Caldria millorar la depuradora, possibilitant la reutilització de la seva aigua, i millorar la xarxa de clavegueram.

Amb aquestes actuacions, actuaríem amb responsabilitat en la gestió d'un bé  tan  important  com  l'aigua,  que  no  és  només  un  servei,  sinó  que directament és vida, nostra i del nostre entorn.

Si la Selva és “la comaca de l'aigua” n'hauríem de fer una gestió exemplar.