Balanç
Versió ampliada de l'escrit del Ressò d'abril. Incorpora crítiques i elogis, autocrítiques i recordatoris d'allò que més ens n'orgullim. També aprofitem per reiterar allí on ens entendrem amb d'altres i els temes on no podem cedir. Som la proposta política amb menor pressupost però amb major il·lusió, per això el vostre suport és el nostre únic motor.
La legislatura va començar amb una Assemblea Oberta, és la nostra manera de fer, i allí la nostra gent va decidir evitar més anys de Govern gris del PdCat, alguns d’aquests, cal recordar-ho bé, amb el suport d’ERC. Les posteriors negociacions amb Esquerra no van reeixir doncs només ens parlaven de repartir regidories, quina voleu? Però nosaltres no entenem així la governança, volíem pactar projectes i polítiques. Certament no ens vam entendre.
Oferim, per tant, l’aval al canvi i passem a l’oposició amb determinació. Treballem com les que més, és quantitativa i qualitativament demostrable. Hem presentat 29 propostes a Ple. En destaquem algunes com la de pressupostos participatius, l’audiència pública del pressupost, l’empadronament obligatori de totes les persones que habitin en el nostre municipi per evitar els talls d’aigua, la consulta popular per la plaça del 1r d’octubre, SOS menjadors, etc.
Un dels temes més importants sempre és el del pressupost municipal. Al primer ens vam abstenir argumentant que hi havia varis temes a millorar, massa. Conseqüentment, el segon any vàrem votar en contra perquè no s’havia fet res en el sentit que demanàvem. Al tercer any, ens vam tornar a abstenir, i fou a canvi d’una major dotació en termes d'habitatge, per tal de poder donar suport a totes les persones que no tenen prou recursos per fer front a un lloguer convencional (joves, famílies monoparentals, aturats de llarga durada, etc.). Al darrer any, no exempt de dilemes, ens tornem a abstenir a fi i efecte que la valoració de llocs de treball de les treballadores municipals, que tant hem defensat, tingui prou recursos econòmics per tractar adequadament les seves més que legítimes i lluitades demandes.
Sempre hem dit que la nostra acció no acaba a la institució, i de la feina al carrer n’estem especialment orgulloses. Notem com la nostra acció a poc a poc transforma la mentalitat d’una ciutat força tradicional i conservadora com Farners. Afortunadament van canviant discursos i dinàmiques. El nostre tarannà de carrer, de fer assemblees a l’aire lliure, actes i jornades com les que hem fet durant els 8 anys d’Estius Crítics, considerem que ens han apropat a gran part de la ciutadania i ens han enriquit personalment i com a ciutat. Hi han participat moltíssimes persones destacades, d’aquí i d’arreu, aportant visions, experiències i mirades diverses. La paraula, el debat, les propostes, els acords i consensos, són elements bàsics en la nostra metodologia.
En clau republicana hem sigut la punta de la llança. La lluita contra l’estanquera ha estat constant. Cassolades, mocions, concentracions, accions. L’hem vist caure i l’hem vist cremar. També hem anat als jutjats per això. Destacar que vam ser les primeres a cridar a defensar el col·legi, el 29 de setembre de 2017, i organitzar aquella resistència. Vam convocar l’assemblea, embrió del CDR Farners, on ens hem bolcat sense voler cap protagonisme, ans el contrari. A més, vam impulsar un espai de coordinació com la Taula de Forces Socials i Polítiques per afavorir la unitat d’acció, i l’hem intentat dinamitzar en diversos moments clau, amb èxit intermitent. D’altra banda vam sumar amb les entitats republicanes per aconseguir el millor emplaçament possible per la Plaça 1 d’Octubre, i ho hem fet i aconseguit a la contra dels partits tradicionals. Ho llegim com una gran victòria popular, de totes. La nostra solidaritat ha estat transversal i la presència al carrer i a les mobilitzacions sens dubte la més alta entre els representants institucionals.
Considerem el balanç d’aquesta legislatura com un gran apropament a Farners, hem fet també molta feina silenciosa en d'altres temes com el feminisme, aquí sobresurten les dues darreres vagues generals pel 8M, inimaginables a la capital de la Selva, fa ben poc. Amb l'associacionisme local, des del més nou fins al més arrelat a Farners, hem procurat oferir tot el suport, impuls, reforç, i estem satisfets de veure la nostra societat tan viva.
Hem comès errors i hem carregat dubtes sovint, doncs les lluites s’han multiplicat i han sigut anys intensos. A vegades hem demanat massa, massa debat, massa acció, obviant la fatiga de la gent, i en d’altres el nostre propi cansament no ens ha permès ser arreu on se'ns requeria. Tota la lluita republicana ha eclipsat altres problemàtiques socials, per exemple, tot i ser-hi com les que més, no hem pogut donar prou suport a la PAH o bolcar-nos més amb les persones sense drets polítics que tenim al municipi.
A mitja legislatura vam obrir espais de balanç. La nostra gent, entre d'altres, ens va demanar millorar la comunicació. A part de revisar canals interns, hem multiplicat la nostra presència a xarxes, creat instagram, cuidat el facebook, reforçat el twitter, millorat la web i els escrits al Resssò, etc. Som la proposta política amb major seguiment a les xarxes socials. No li donem excessiva importància, però pensem que és un indicador que a més de tenir fortes arrels tenim enorme futur.
Segurament no hem sabut explicar prou bé algunes de les nostres posicions. Per això, abans de tornar a entrar en campanya, ens sembla positiu reconèixer també encerts de l’Equip de Govern (ERC-MES). Més enllà de detalls o diferències clares en les maneres de fer, sabeu que hi ha temes on ens entendrem, com impulsar les polítiques de joventut, destinar el 0’5 de impost del IVI a projectes pel medi, els pressupostos participatius (que cal millorar quantitativa i sobretot qualitativament), les plaques solars, l’augment de l’activitat cultural a Farners (encara que la volem més participativa i menys de consum) o la retransmissió dels Plens, per posar alguns exemples.
On no ens entendrem és en la tendència a externalitzar tot servei, des de les escombraries fins la piscina, passant per les zones blaves o la gestió dels propis pressupostos participatius, etc.
No ens entendrem en el poc coratge en temes nacionals, que darrerament va en greu augment, ni en la poca fermesa a l’hora d'expressar solidaritat, que esdevé gairebé nul·la quan els represaliats no es consideren propis. No podem tolerar que decisions estratègiques per la ciutat es prenguin de forma opaca i en petit comité, per després anunciar-se a bombo i plateret. No podem permetre que les desigualtats al municipi segueixin creixent, que l’habitatge sigui cada cop més un luxe, mentre l’Ajuntament s’ho mira de lluny, o que el comerç local es segueixi deteriorant i desapareixent, ni la poca valentia amb d'altres mesures com la recollida selectiva, per posar alguns exemples.
Així doncs, amb l’experiència de 8 anys al consistori, i el suport creixent de tantes veïnes, hem seguit treballant per bastir un programa diferent, una llista renovada, i marcar de nou objectius transformadors, amb mirada llarga i ulls propers.
El nostre compromís és seguir treballant, honesta, humil i transparentment, per tal que com a societat no només no fem ni un pas enrere! Sinó també, evidentment, per tal d’aconseguir que Farners faci un pas més! Un pas valent!
Gràcies a tothom qui amb la seva implicació i recolzament ho fa possible,
Cup Farners
Abril 2019.