La repressió no ens atura!

Preparem-nos per plantar cara i passar a l’ofensiva. Solidaritzemnos, organitzem-nos, mobilitzem-nos!

Davant de les detencions d’avui dilluns 23 de setembre a diverses comarques contra membres dels CDR, l’Esquerra Independentista mostrem tota la nostra solidaritat amb les detingudes.

Denunciem la criminalització de la dissidència, la construcció de relats ficticis i la voluntat d’inocular la por entre la població. Quan queden pocs dies pel segon aniversari de l’1O i la més que probable publicació de les sentències del judici del Tribunal Suprem, l’Estat espanyol torna a treure’s la careta i mostrar la seva autèntica columna vertebral: la negació de drets.

Ja en son molts els casos on s’han produït detencions per part de l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil, on primer s’inicia l’operació per terrorisme i després es busquen les proves, acabant amb absolucions però on ja hi ha hagut la criminalització i repercussió per a les acusades. Cas dixan, cas Pandora, Tamara i Adri, les tres de Gràcia, cas Egunkaria, resistència Galega, Núria Pórtules, cas Altsasu.

A més, en aquest cas concret, la gravetat de les acusacions comporta una detenció més llarga de l’habitual a una Audiència Nacional hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista i en un Estat torturador com l’espanyol, que ha estat condemnat per no investigar les tortures en diversos casos on s’acusava de terrorisme.

No oblidem, tampoc, que aquesta actuació és un intent més de causar por i desmobilització a les portes de la sentència per part de les forces d'ocupació com l'operació mediàtica dels Mossos d'Esquadra i alguns mitjans de comunicació mostrant noves formes de reprimir violentament les nostres mobilitzacions legítimes. Avui els diguem ben clar que no ens atura la repressió ni les intimidacions, vinguin de qui vinguin.

En definitiva, avui més que mai subratllem que renunciar a objectius polítics no ens allunya de la repressió. Cada cop que hem canviat l'objectiu d'autodeterminació i independència per un altre l'estat ha respost amb més violència. Com més callem, més ens peguen. Es demostra per tant, i ho hem de tenir clar de cara a la repetició electoral, que reclamar diàleg i entesa amb l'estat, tingui color blau, taronja o vermell, no és una opció.

 És per això que fem una crida a la mobilització: solidària contra la repressió, però també activa i a l’ofensiva en defensa dels nostres drets. Avançar és l’única manera de no retrocedir.

Finalment, fem una crida a l’organització política per continuar avançant. Només lluitant tenim futur, i cal desplegar aquesta acció política i la desobediència en tots els àmbits de lluita per una vida digna. Només amb un poble organitzat i mobilitzat podrem acumular forces per poder tornar a exercir el nostre dret a l’autodeterminació.

Preparem-nos per plantar cara i passar a l’ofensiva.
Solidaritzem-nos, organitzem-nos, mobilitzem-nos!