La lluita feminista ens salva la vida. Sembla una exageració, però no ho és. Ja estem acostumades a que se’ns titlli d’exagerades, bojes o histèriques, però no per això deixarem de dir veritats. El feminisme ens ha ensenyat, entre altres coses, una de les parts més cruels de la societat patriarcal: la competitivitat entre dones. La societat en la que vivim, ens manté subordinades als homes i als seus assoliments, i per poder-nos posar a la mateixa alçada tendim a competir les unes amb les altres pels llocs privilegiats. Amb el feminisme hem vist, que si ens alçem juntes som més poderoses, que si lluitem juntes som imparables, que si el sistema vol que competim, que ens sentim allunyades o amenaçades per la dona del costat, nosaltres hem de fer el contrari.

La sororitat és la nostra arma. Amb la lluita feminista hem creat vincles entre nosaltres, adonant-nos que patim les mateixes opressions, que ens enfrontem als mateixos reptes. Sense aquest vincle, sense aquesta lluita col·lectiva, és impossible arribar a una societat feminista. Hi ha qui defensa que cada dona pot fer la lluita per empoderar-se per si mateixa sense la necessitat de treballar totes juntes, però això només fomenta aquesta competitivitat. Perquè si ens empoderem sense tenir en compte les altres, estem seguint amb el que la societat vol que fem: trepitjar-nos les unes a les altres per accedir, només unes quantes, al petit espai reservat per a dones privilegiades. Així el sistema s’assegura de mantenir els homes en els espais de poder, i que no siguem totes qui hi arribem, perquè sinó s’hauria acabat la nostra subordinació cap a l’home I tot allò que representa.

Tot gira entorn el penis. I no ens malinterpreteu, a algunes ens agraden els penis. No ens questionem el que és o a tots aquells i aquelles que tenen penis, sinó el que representa. Vivim en una societat falocentrica on el penis representa el poder i l’autoritat, on allò masculí es converteix en l’eix central. El món on vivim reserva el poder i la presa de decisions per aquells que tenen penis, i aquest és l’ordre que volem canviar. Avui i aquí cremarem el patriarcat, i per això cremarem aquest símbol. Representa el poder i la nostra subordinació forçada, la necessitat de treure el penis del centre per posar-lo al costat de la vagina, que és igual de meravellosa, poderosa i important.

Fa un moment hem vist en aquesta plaça dos pilars femenins, i és la perfecta analogia de com volem que sigui la societat. Volem dones empoderades que puguin pujar fins als llocs més alts, juntes i en sororitat, donant-los les mans I agafant-nos ben fort, perquè una sola no ho pot fer, ens necessitem a totes per construir una estructura ben forta, que no torni a caure mai més. Però necessitem que tots aquells que tenen el poder cedeixin espai, facin una passa enrere i es questionin el seu privilegi, i que no sentin el feminisme com una amenaça sinó com una lluita justa per acabar amb la desigualtat que ens oprimeix, que ens subordina, que ens mata.

Amb una poden, amb totes no. Ho repetirem tantes vegades com calgui, perquè les nostres veus son foc que no apagaran.