La COVID-19 ha vingut per quedar-se, no sabem si serà presència habitual o si la tindrem per temporades però el que tot sembla indicar és que la seva estada no és temporal. També sabem del cert que caldrà tenir recursos per fer-li front, i per això estem convençudes que hem de mirar més enllà del dia a dia.

Des de l’equip de govern de Farners s’ha treballat bé en donar assistència, molt necessària, per atendre la immediatesa (hem fet mascaretes, bates, desinfeccions, hem repartit cistelles, etc.) però
no s’està treballant en les mesures per fer front a una situació que esdevindrà crisi sistèmica  i que, a moltes de nosaltres, ens podria acompanyar la resta de les nostres vides. Per tant, i com més aviat millor, hem d’entomar la lluita per a la recuperació dels nostres drets a una sanitat i a una educació pública de qualitat, a un habitatge i a una feina dignes, a uns espais d’oci adequats i a desenvolupar una consciència crítica davant els diversos reptes afegits que haurem d’enfrontar.

PROPOSTES

En l’àmbit local desespera veure que no s’està optant per posar les persones al centre del debat polític: parlem de la despesa estructural del nostre consistori (personal, despeses corrents, etc.) com un mur que ens prohibeix desenvolupar mesures molt més properes a la ciutadania. En el ple ordinari del mes de maig vam proposar que la taxa per l’ocupació de la via pública de les terrasses es bonifiqués al 100% quan la proposta presentada era només del 50%, resultat: proposta de la CUP rebutjada amb ambigüitats.

Seguint amb el ple no cobrem l’IBI de l’església i li fem una subvenció de 2.002,55 € per pagar la reparació del rellotge del campanar d’un edifici que no és propietat municipal.

Proposem fer una altra modificació de les taxes pujant la taxa d’ocupació de la via pública dels caixers automàtics, aquí també vam obtenir una resposta molt ambigua, “potser quan parlem de les taxes pel 2021…” Recordem-ho els caixers són propietat dels bancs que desnonen sense pietat i als quals hem rescatat amb els impostos que paguem!

Quines mesures que no siguin merament assistencialistes podem proposar en l’àmbit local? Entre d'altres proposem fixar-nos en les que surten de l’economia social i solidària que han adaptat les seves activitats per fer front a sectors estratègics (alimentari, tèxtil, cures, reparacions domèstiques i tecnològics), potenciar la xarxa del comerç de proximitat per desenvolupar estratègies conjuntes per no dependre del capitalisme de plataforma. 

I mentre desenvolupem aquestes mesures de més llarga aplicació d’on trèiem els recursos imprescindibles per dur-les a terme? Tenim poques escletxes però les podem fer servir: no ens calen inversions en projectes de piscines que potser mai arribem a construir (300.000 €), no cal externalitzar serveis, recuperem tots els que puguem.  Revisem les ordenances fiscals i el pressupost amb la intenció d’obtenir recursos, sabem que si no rebem les aportacions de l’estat, si no cobrem les taxes i els impostos serà molt difícil la gestió de tot plegat, però pensem-hi...  tenim mitjans, només ens cal la voluntat política per fer-ho. Que no ens robin la vida!