La legislatura va arrencar amb l’anomenat “pacte de la vergonya”. D’Independents de la Selva no pot sorprendre, perquè era evident que l’objectiu principal era ser al govern.
Però moltes persones i entitats del poble no poden entendre aquell despropòsit, com si els darrers i transcendents anys, alguns els haguessin viscut en un altre país.

Vam veure la pròpia gent de JuntsxCat indignada amb la decisió o d’altres fins i tot tirant-se els plats pel cap. La sorpresa és que, amb el temps, resulta que tot és culpa nostra, perquè érem a la mesa d’edat. Quina habilitat! Seria un bon acudit si no fos que alguns ho pensen de veritat. La major evidència que es van equivocar, és que van rectificar.
La gent, mobilitzada, els va fer rectificar.

El nou govern de Junts/Erc/Independents va començar realment malament. Doncs la primera mesura de Susagna Riera (i Joan Martí, cal recordar-ho) va ser pujar-se el sou un 41,3%! Després ens van pujar les taxes a totes. Fa de mal defensar una cosa i l’altra, per dir-ho suau. 

Però el pitjor encara havia d’arribar. Un tracte arrogant, autoritari, a vegades hipòcrita a vegades despòtic. I no només contra nosaltres, també entre ells. A la premsa sortien tensions, retrets, punyals. Les entitats no es salven d’aquest desgavell. Neix una plataforma en defensa del territori i tenim una regidora criticant les seves accions, per legítimes que fossin. Tenim una comissió de barraques, i la menyspreen i tornen a generar gran crispació. Decideixen, després ho comuniquen, i pensen que això és diàleg? 

El 15 de juny hi va haver un ple que exemplifica clarament aquest estil. Fem preguntes, al ple o per escrit. No responen. Canvien un reglament, no saben què hi diu. Demanem dades, no les tenen. Zero autocrítica, tot acusacions. Molt d’autobombo per acabar negant-nos el dret a rèplica. 

A l’inici de la crisis Covid19 vam voler fer molt costat a l’equip de Govern. I hem reconegut arreu un gran esforç de totes les regidores aquelles setmanes, i força bona comunicació amb l’oposició. Superada la corba torna el mateix estil. Decideixen sense parlar amb gaire ningú. Comuniquen sense acceptar l’existència d’alternatives.

Nosaltres seguirem al peu del canó, però el proper any serà dur i necessitem ser moltes, des de molts fronts, les que apretem per fer les coses més bé, amb més transparència, amb més sentit i valentia.

Acabem recordant que enguany tornarem a fer l’Estiu Crític. Un projecte que neix per portar el debat a l’espai públic, per donar el micro a la participació. Per escoltar persones i experiències que ens ajudin a repensar propostes i revisar oportunitats. Una proposta que té més sentit que mai, i on us seguim animant a venir, escoltar, aprendre i dir la vostra! 

Cada any amb el cor més obert i el puny més tancat.
Gràcies per ser-hi i bon estiu.