10 anys d’Unitat Popular a Farners
En motius dels 10 anys de l’Assemblea local de la CUP Farners, hem volgut fer un exercici de revisió de la feina feta, reptes pendents i consensuar allò que volíem destacar.
Origen
El gener-febrer del 2011 ens vam començar a reunir un grup de persones amb ganes d'engegar quelcom transformador al poble, un projecte que tingués un peu al carrer i l'altre a les institucions. Per recordar el context de tot plegat ens hem de situar mesos després que la sentència-ribot de l’Estatut demostrés la inviabilitat del model autonòmic, recollint també l’impuls popular expressat en les més de 500 consultes municipals sobre la independència, que a Farners es va fer a la primera onada del 13 de desembre del 2009.
Al mateix temps, la gestació de la CUP Farners se situa també l’any en què les places de pobles i ciutats, com fou el cas de la nostra, s’omplirien d’indignació ciutadana, exigint més i millor democràcia. D’aquella espontània assemblea popular, en van sortir idees fortes i clares, urgia un projecte polític de base, veritablement d’esquerres, centrat en aconseguir la independència, a combatre la principal font d’injustícies al món, és a dir, el capitalisme, i a fer-ho de la mà de tres lluites imprescindibles com són el feminisme, l’ecologisme i l’anti-racisme. Així va ser com va néixer Fem Poble, la llavor de la CUP Farners.
L’anàlisi compartida era que calia trencar amb dues dècades d'hegemonia conservadora i ventilar l’Ajuntament amb aire net del carrer. Així, tot recollint l’experiència d’altres candidatures municipalistes amb dècades de trajectòria, vinculades al món de l’Esquerra Independentista, des de la CUPA d’Arbúcies a les Candidatures Alternatives del Vallès, passant per la CUP d’Arenys de Munt o la de Girona, va ser com va agafar forma.
Feia ja més de 30 anys que l’Esquerra Independentista s’havia proposat i estava treballant amb diverses experiències, per aglutinar, créixer i esdevenir decisiva arreu del país. Inspirada amb l’aliança d’esquerres Xilena (Unitat Popular) liderada per Salvador Allende fins el cop d’Estat de Pinochet, naixia la CUP, un projecte municipalista amb una ideologia clara i una metodologia nova, sens dubte una de les més transparents i transformadores encara avui dia.
Organització assembleària, amb eines de control i presa de decisions horitzontals, i amb un codi ètic estricte i definit, que entre altres coses limita sous i mandats, eren i són només alguns dels elements absolutament diferencials vers les altres propostes polítiques amb representació a Catalunya. A tot això es va agafar la bona gent de Farners, de diferents edats i procedent sobretot del teixit social, cultural i de lleure de la ciutat, que volia canviar les coses, i certament 10 anys després podem valorar-ne èxits i fracassos.
Feina feta
A la CUP ens definim com a formiguetes, pel treball anònim i constant que procurem fer. És evident que des de la primera contesa electoral a les municipals del 2011 on vam aparèixer amb força, no hem parat d’augmentar suports, fins a duplicar els vots en les darreres.
La feina feta en aquell primer mandat ja va ser molt significativa. L’oposició a un POUM especulatiu i sobredimensionat, continuació de les bombolles immobiliàries, que projectava una ciutat per 28000 habitants i trinxava quasi tot el pla del terme fins al límit amb Riudarenes, o com vam desvetllar les males pràctiques entorn les factures de barraques sota el govern de Toni Solà (CiU) malgrat les resistències que vam trobar, en són dos bons exemples.
En el segon mandat es va confirmar la tendència al canvi, i l’arrelament d’una nova manera de fer. CUP Farners tenia a les seves mans una decisió clau, però va voler convocar una assemblea oberta per prendre-la. Una seixantena de persones es van reunir i acordar que els vots de la CUP havien de servir per acabar amb 20 anys de govern convergent a la capital de la Selva. La CUP va optar per la investidura d’ERC a canvi de millores en el funcionament municipal. Primer, que els plens fossin mensuals per evitar plens amb masses temes, cosa que anava en detriment dels debats, i que les qüestions importants es demoressin massa. Segon, que s’evités al màxim de fer plens extraordinaris, on només el govern pot presentar temes, que es convoquen amb molt poc de marge i que no estan calendaritzat, coses que dificulten la feina dels regidors a l’oposició, i que l’anterior govern convergent n’abusava i ho aprofitava per presentar temes molt importants i amb molta documentació, com modificacions pressupostàries, per exemple, Tercer, que es creessin els Consells Sectorials, per debatre els temes de manera participada amb les entitats i persones interessades i arribar als plens amb consenson treballats. I quart, que es limités la retribució de l’alcalde i dels membres del govern. Coses aquestes dues últimes que només es van aconseguir en part.
Des de l’oposició hem exercit constant control a l’acció de govern, i quan hem tingut un rol determinant, la CUP Farners hem aconseguit coses com els Consells Sectorials o els pressupostos participatius, eines per fomentar la implicació ciutadana en la política local, encara que la seva aplicació pot ser molt millorada. A diferència d’altres que es diuen d’esquerres, nosaltres mai ens hem conformat en reformar, sempre hem aspirat a transformar.
El juny del 2019 va començar el tercer mandat amb representació de la nostra assemblea local. Un mandat que es va iniciar amb la força d’obtenir el doble de representació al consistori i les dues regidores de la CUP essent la taula d’edat. Aquell calorós dia de juny vam estar tot el dia debatent amb el públic i la resta de càrrecs electes la forma que no es fes efectiu el que ja tothom anomenava el pacte de la vergonya entre Junts x SCF, PSC i I x SCF. Des d’aquell precís instant ens vam erigir en l’única veu opositora a les constants arbitrarietats i males praxis d’una junta de govern que ha mostrat públicament les seves desavinences. Com a exemples d’aquestes denúncies públiques tenim l’augment de sou de l’alcaldessa, les irregularitats en la gestió de secretaria com la que van cometre en la tala il·legal d’arbres a Santa Coloma Residencial o els errors en la licitació dels menjadors escolars de les llars d’infants. Per una altra banda en comptes de donar suport al teixit econòmic i social del poble han tingut entrebancs amb el Club Caní La Selva i el Club Olímpic Farners.
La gestió de la pandèmia ens va portar a actuar de forma coordinada amb l’equip de govern, però una vegada passats els moments més dolorosos, els nostres suggeriments sobre els imports que es van dedicar a la recuperació del comerç local i al sosteniment de les autònomes no van ser escoltats i ens vam quedar soles demanant una major implicació del govern per revertir la deplorable situació econòmica dels nostres veïns i veïnes.
És contrastable que al llarg d’aquests 10 anys cap força política ha tingut tanta presència al carrer, i es pot comptabilitzar objectivament pel nombre d’accions realitzades, d’activitats ofertes, etc. Amb el tarannà propi, que passa per primer informar i després prioritzar la mobilització, en moltes ocasions sense capitalitzar-la, perquè entenem que necessitem moviments socials i associacions fortes per a poder innovar i fiscalitzar al poder quan cal.
També és ben característic nostre el fet d’oferir informació que administracions i altres no faciliten. Ho vam fer amb el POUM, la Festa Major, la MAT, la Variant C63, etc. Oferir informació i obrir el debat, és clau per opinar i decidir. Durant uns anys ho vam fer amb el butlletí informatiu i actualment més des de les xarxes socials. Hem fet assemblees obertes, un munt d’activitats, conferències, xerrades, formacions, durant els Estius Crítics, parades de llibres alternatius per Sant Jordi, i molts més exemples.
Pel que fa a la Independència, la CUP Farners ha apostat per a la implicació directa i l'impuls de la mobilització al municipi. És qui va proposar la creació de la Taula de Forces Socials i Polítiques, i qui més l’ha dotada de contingut. Va ser l' única força política que va cridar a defensar l’escola l’1d’octubre, tal i com reclamava Cuixart, i d’aquella crida i de la gran resposta de Farners i les seves entitats, en va sorgir una defensa que cap policia es va atrevir a posar a prova, i també en va nèixer el CDR Farners. La CUP va acompanyar a les entitats independentistes en aconseguir la Plaça 1 d’Octubre, una proposta nostra que la gent es va fer seva, i també en la inauguració popular feta amb el MHP Quim Torra, davant la passivitat de les forces derrotades en la consulta popular. A més, sempre hem sigut presents en totes les manifestacions, en totes les lluites, en totes les concentracions solidàries i antirepressives, de la mateixa manera que quan alguns dels nostres militants han estat citats hem trobar a faltar la solidaritat d'algunes forces polítiques.
En la lluita ecologista, el nostre suport als moviments populars en defensa de la terra sempre ha sigut absolut. Començant per No a la MAT (febrer de 2013 es publica al BOE, i nosaltres ho anunciem al butlletí, després ho va publicar el Ressò i posteriorment vam col.laborar activament en la reactivació de la Plataforma No a la Mat Selva, amb més de 100 assistents), i també amb la Plataforma Riera Viva, o el moviment de No a la Variant C-63, de la que molts encara no copsen els efectes i perjudicis que ens causaria. Hem intentat vincular la mobilització al carrer amb les institucions, connectant lluites i sumant esforços sempre que hem pogut.
També han estat 10 anys defensant el feminisme com a una de les principals estratègies de transformació de la societat. Fa relativament poc els 8M o 25N es podien trobar activitats de la comissió de Gènere de la Cup Farners, més enllà de freds actes institucionals. Podem destacar els diferents tallers de masculinitats organitzats, contes per la mainada, per exemple. Després vam empènyer molt per aconseguir el Punt Lila a les festes Majors, i ajudar tot el que vam poder per la creació i enfortiment del col.lectiu feminista les Ortigues, que ja fa uns anys que lidera la lluita contra el patriarcat a Farners, i amb qui compartim lluites i solidaritats incansablament.
En la lluita antiracista també hem batallat, defensant el dret a vot per tothom, rebutjant tota mostra de feixisme, combatent aquest mal endèmic i arrelat que sovint no es vol visibilitzar però que és present al nostre poble com a tot al país. També hem ofert constant i discret suport a entitats socials, doncs com és sabut el racisme i el classisme també van de la mà.
Malgrat que hi hagi un discurs difós que ja no hi ha classes socials, les condicions de vida parlen per si soles. Som classe treballadora i defensem els nostres interessos constantment. Ara que sembla que es vulguin diluir les ideologies, nosaltres a l’esquerra de l’esquerra i amb tota humilitat ens hem passat una dècada defensant aquest 99% de la gent i combatent a l’extrema riquesa. Ho hem fet des del consistori i es pot recuperar tota la nostra activitat a http://regidoria-cupfarners.blogspot.com
Si parlem de “carrer” recordem que érem les úniques fent piquets informatius quan hi havia vagues generals, ajudant a néixer la PAH Farners o acompanyant a les treballadores municipals en la lluita pel seu reconeixement professional. És ben contrastable que som la força política que més activitats ha generat, gairebé diríem més que totes les altres juntes. I cal recordar-ho, oferint sempre activitats gratuïtes i que mai hem demanat subvencions per fer-les.
Com a exemple il.lustratiu els 10 anys d’Estiu Crític, projecte que vol obrir debat social i generar alternatives, presentant sobretot experiències transformadores locals, i buscant entrellaçar idees i persones compromeses en una diversitat d'àmbits. Hi han intervingut moltíssimes persones, des de les més reconegudes fins a les més anònimes, i hi han sorgit debats potents, preciosos i engrescadors.
Ser altaveu dels moviments socials és un altre dels nostres objectius essencials. Així hem procurat donar veu a totes les lluites que compartim, quan volien tancar una llar d’infants, quan pretenien externalitzar serveis de menjadors, quan menystenen a la Comissió de Barraques, a les entitats juvenils, a les esportives. Quan ignoren les associacions de veïnes, com el cas flagrant de la Tala d’arbres a SCResidencial. A prop també de les entitats socials, culturals, juvenils i esportives, que en diverses ocasions ens han demanat suport davant la passivitat de l’equip de Govern. Això ha sigut del més satisfactori, que es faci evident que la nostra porta és oberta per a qualsevol qui reclami justícia, coherència i sentit comú.
Balanç
El principal èxit d’aquests 10 anys no seria un fet sinó una manera de fer. No és haver trencat amb més de 20 anys de Govern convergent o haver duplicat els suports, sinó contribuir en la transparència, la coherència i la mobilització. Farners està canviant, i no direm que sigui gràcies a nosaltres, però sí que no s'entendria sense nosaltres. Apareixen noves lluites, noves persones, i aquest és un senyal de ciutat viva.
Ens queda molta feina per fer, increïblement algunes de les reivindicacions que fem des del nostre naixement no s’han aconseguit, per exemple ni tenim Centre Cívic, ni recollida porta a porta, ni s’han re-municipalitzar serveis, ni s’ha polititzat prou la indignació, ni ha augmentat la justicia social, ni s’ha acabat amb el patriarcat, el feixisme, la destrucció de l’entorn...
Voldríem trencar amb el discurs oficial, saber explicar que per transformar un món injust no n’hi ha prou amb actituds individuals, que ens cal organització, contra-poder i implicació. És cansat, difícil, esgotador, però si cada cop més persones hi posen un gra de sorra, una estona del seu temps, si segueix sortint qui agafi el relleu i mantingui la flama, el canvi és imparable.
Implica’t, tot suport és imprescindible.
Tota política que no fem nosaltres, serà feta en contra nostra
Per molts més anys de lluita!