D’entrada, el nostre condol i abraçades a les famílies que han sofert pèrdues.

Escrivim després de 45 dies de confinament i sense un horitzó clar de recuperació sanitària ni certeses del món que en sorgirà. Col·lectivament ens hem de fer preguntes. Hem vist un sistema sanitari públic donar-ho tot, amb escassos recursos, també la sanitat privada parada, o volent vendre testos a preus d'escàndol. Com a societat on posarem els recursos? A l’interès públic o al benefici privat? Les sanitàries agraeixen els aplaudiments però aclareixen que no son heroïnes sinó professionals, i fa anys que reclamen condicions laborals que han vist deteriorades. Com ens passa a tantes d’altres. Si broten preguntes floriran respostes. El pitjor que podem fer és considerar aquesta crisi com un cas aïllat, no analitzar bé les causes, no afrontar amb determinació les conseqüències.

Tot i així tenim governs seguint  receptes neoliberals, rescatant bancs i no persones, precaritzant feines, desnonat famílies, injectant diners als poders mediàtics i a d’altres empreses amb inmensos beneficis, al mateix temps que cobraven la quota a les autònomes a qui prohibien treballar. Qui no coneix exemples del capitalisme d’amiguets que ens imposen? Cal fer-se preguntes i participar en construir les respostes.

Qui vol un rei militar fent discursets? Perquè pagar-l’ho a ell i als seus teatrals soldadets? Que Madrid centralitzi a qui ajuda? Podemos en el Gobierno en què es nota? L’estat d’alarma aguditza la impunitat policial? Qui gaudeix d’ajuts fiscals? 

Nosaltres seguim fent propostes, una és la renda bàsica garantida. Costaria uns 35MMeuros. Rescatar la banca ens va costar 50MM, que ho tornin! Serien diners que circularien per l’economia propera, no per invertir ni especular, sinó per fer possible el treball, pa i sostre, per tothom. 

Tornant al nivell local volem fer un enorme agraïment a totes les professionals. A més, ressaltar la gran implicació de totes les regidores, i destacar bones pràctiques exercides com la protecció de la nostra gent gran, o la gestió de la sempre vital organització popular, entorn l’elaboració de mascaretes. Gràcies de tot cor a qui sosté la vida.

Una de les propostes que hem plantejat és la necessitat d’un nou canal de comunicació amb la ciutadania. Creiem que l’alcaldessa hauria d’exposar setmanalment les novetats, justificar les decisions preses, i oferir la informació municipal clau, tot resolent inquietuds. 

Per finalitzar reiterem l’aposta per les xarxes de suport, doncs quan les persones ens ajuntem per defensar allò comú tothom hi guanya. A Farners haurem de tornar a sortir al carrer amb més reflexió i acció. Per exemple en la defensa del comerç i els serveis locals ens hi va el futur. També en el preu de l’habitatge, la situació laboral, l’educativa, la cultural. La nostra esperança rau en la intel·ligència col·lectiva, en una organització popular enfortida, capaç d’emprendre un debat seré, vinculant, i transformador. Perquè el rumb actual fa por i cal coratge per reconèixer-ho i revertir-ho.