La Tribuna del Ressò és un espai cedit per la revista als grups municipals perquè donin la seva visió o el seu posicionament envers les diverses problemàtiques del poble. Aquesta vegada però, donats els moments històrics que com a país vivim, no parlarem d’ordenances fiscals o de pressupostos municipals, ni de la valoració de llocs de treball o dels sous dels polítics, malgrat sabeu que són temes que ens preocupen molt, i més d’ençà que hem començat l’actual mandat. 

Permeteu-nos, considerant que representem una proposta alternativa i per tant amb pocs altaveus, dedicar aquestes línies als esdeveniments ocorreguts el darrer mes, dies que de ben segur quedaran també en la memòria col·lectiva del nostre poble. El 2017 vam tenir l’1, el 3 i el 10 d’octubre, enguany tenim el 14, el 15, el 16, el 17, el 18... moltes dates per actuar i reflexionar.

Actuar ja sabem com, ho hem demostrat en infinitat d’ocasions, som capaces de fer marxes, manifestacions, vagues, amb enginy, persistència, empenyent a les nostres polítiques i als nostres polítics a prendre decisions valentes per esdevenir República Catalana. Fa dos anys semblava que ho teníem a tocar, semblava que havíem aconseguit unir de forma transversal a les diferents sensibilitats representades en el nostre Parlament. 

Fins al referèndum. Després no es va saber canalitzar o concretar aquella unitat. Indubtablement cal seguir analitzant i debatent el perquè. Però ens hem trobat amb presoneres i presoners polítics, amb exiliades i exiliats, amb un estat espanyol centralitzador, demofòbic, que no només no ens ha escoltat sinó que ha desplegat tota la seva repressió i regressió. JuntsPerCat i ERC al Congresó van votar una moció de censura a canvi de res, per treure el poli dolent i posar al poli bo. No hem notat diferències o hem anat a pitjor, però insistien en regalar una investidura al PSOE. Convé molt recopilar i recuperar tot el que aquest partit ni socialista ni obrer ha fet i dit, per constatar el nul interès en resoldre el conflicte polític que té encès al Principat.

L’alternativa que tenim és la de la desobediència civil, tossuda i constant, i no comprar ni un gra dels discursos dels partits unionistes que ens criminalitzen, al mateix temps que toleren la violència que hem patit i patim. Ens agredeixen, ens treuen ulls i buiden testicles, ens fan cruel xantatge amb ostatges, i una llarga llista d’aberracions.

I en aquest estat de shock, amb una brutal retallada de drets civils, socials i polítics, on es condemna amb les mateixes penes als que violen en manada i els que tenen una baralla de bar sense conseqüències, a militars colpistes com Tejero que als líders pacifistes com Cuixart, on la corrupció és endèmica, la ultradreta promocionada, la monarquia intocable i la justícia brilla per la seva absència, en aquest context el nostre poble ha decidit no rendir-se.

Ho hem tornat a fer, superant els partits i les seves inercies autonomistes, i persistirem toçudament, en peu de pau, només així obligarem l’estat a negociar, mai claudicarem, la lluita pels nostres drets continua perquè mentre no siguem lliures, serem ingovernables! Gràcies per ser-hi!

Cup Farners