La trista història del consistori de Farners
Hem fet una crida a tots els càrrecs electes. Hem fet una carta oberta a les regidores de l'ajuntament. Entenem que no, les de Farners no faran ni un gest.
Demanem que almenys ens llegeixin i advertim que la ciutadania agrairia que expliquin públicament els motius del seu posicionament.
Aquesta és la trista història del consistori de Farners, capital de la Selva, un municipi amb clara majoria independentista.
El govern el forma una coalició dels dos principals partits, amb evidents i públiques discrepàncies. Exactament igual que a la Generalitat.
Arriben dies sense precedents, amb una sentència que ja sabíem com seria, amb una resposta ciutadana que ha superat totes les expectatives, amb multiplicitat de formes, i una repressió que també s'ha multiplicat, més presó, més ferides, més brutalitat. No es troben fórmules perquè la classe política estigui a l'altura del moment i la CUP presentem una proposta, que vol ser un primer pas, de mínims, per recuperar unitat.
Què hi diuen els càrrecs electes? Doncs majoritàiament que tenen consignes de no donar-hi suport.
No veieu que els vostres partits hi teniu càrrecs i assessors, amb sous altíssims, que sempre prioritzen l'interès propi?
No veieu que la ciutadania reclama, necessita, urgeix, de respostes conjuntes?
Es sol dir que tenim els polítics que ens mereixem. De nou no és cert, vejeu la ciutadania com ho posa tot i més per la dignitat i la unitat.
Avui es celebrarà amb falsa normalitat un Ple on de nou els punts principals seran batusses internes fetes públiques.
Es celebrerà en un ajuntament sense cap símbol al balcó de solidaritat amb les preses i represeliades.
Es celebrerà sense les regidores cupaires perquè seran a Barcelona buscant la unitat. Nosaltres no parem de fer propostes i defensar-les a cor obert i amb el puny tancat. La història passarà per sobre als qui miren només al melic del propi partit. Us animem a rectificar. A pensar per vosaltres mateixes més que a sempre acatar consignes. El moment és greu. Si seguiu fent el mateix no sortirem d'on érem.
Debatem el que volgueu, quan vulgueu, on vulgueu.
Però seguim!
Es sol dir que tenim els polítics que ens mereixem. S'evidencia que no és cert, la ciutadania ho posa tot i més per la dignitat i fermesa en la resposta a la sentència i contra la repressió, i la classe política brilla per la seva absència, o directament crida a la desmobilització.