Bon dia a totes i a tots i moltes gràcies per la vostra presència!

Ens tornem a trobar avui aquí perquè el 3 d’octubre de 2017 hi érem i també el 3 d’octubre del 2018 l’Albert i jo hi érem. I ens tornem a trobar davant d’un jutjat, sembla que això s’ha convertit en part de la nostra rutina i això no ha de ser així. No hem de normalitzar l’excepció, l’hem de denunciar avui i aquí i tantes vegades com calgui.

Hem de denunciar l’estat espanyol i tot el seu aparell repressor: la fiscalia que acusa, els jutges que s’inventen delictes, els tribunals corruptes que els emparen, el ministeri de la injustícia que els mana i les forces policials que obeeixen. Un estat que és incapaç de resoldre políticament un conflicte polític i que ens vol emplenar de por, vol que tinguem por de ser lliures i d’expressar els nostres pensaments i els nostres posicionaments polítics, ens volen submisos i callats i no saben que hem après que les actituds servils sols porten a la submissió i que només la desobediència ens farà  lliures.

Entre una de les moltes protestes legítimes que hem impulsat i participat està la campanya demanant la retirada de l’estanquera del balcó del  nostre ajuntament. Perquè ho vam fer? perquè és un símbol que no ens representa, perquè aquest drap, tinguem-ho clar, només representa el règim del 78 i a un estat demofòbic com l’estat espanyol. Però aquestes protestes no van tenir èxit malgrat que, en diverses ocasions, ha estat  despenjada per decisió de la ciutadania encara continua onejant perquè es continua penjant.

Fa uns mesos i davant d’un altre jutjat de la nostra ciutat esmentàvem la darrera part del poema de Martin Niemoller ... “Quan em van venir a buscar a mi no hi havia ningú...” en el nostre cas no és veritat, el poble català ha après sobradament que l’autoorganització i les xarxes de solidaritat funcionen i continuaran funcionant mentre calgui, sabem del cert que no estem soles!

Salut i República!

Albert i Sylvia

Farners de la Selva, 24 de gener de 2019.