Escoltem, dialoguem i actuem. El lema de JxSCF i la crua realitat.

Escrit publicat a la revista local "Ressò" del mes de juny 2021.

La supèrbia demostrada pel govern de la ciutat els darrers dos anys ha augmentat molt el fet que
diversitat de veïnes i veïns hagin apel·lat a nosaltres, com a única oposició, per posar en
coneixement de tot el poble els problemes que s’han trobat quan han hagut de tractar amb alcaldia
o amb la immensa majoria de regidors del consistori. Podem posar molts exemples: des de la tala
indiscriminada a Santa Coloma Residencial, feta de forma il·legal amb un projecte executiu sense
aprovació definitiva, fins a la licitació de la concessió dels menjadors de les llars d’infants, quan es
va deixar una empresa del poble sense prou acompanyament per poder presentar-se i és una
empresa multinacional amb seu a Londres qui guanya el concurs.


I quan parlem del (mal)tracte a les entitats del poble doncs ve a ser el mateix. Formes pròpies d’una
cort tsarista. Massa exemples, el menyspreu envers la comissió de barraques, el Club Caní La Selva,
el Club Olímpic Farners o la Faràndula, no oferir espais a les entitats per St. Jordi o no permetre un
concert virtual a la Confraria, són clares mostres d’una mateixa actitud: falta absoluta d’empatia
cap a les persones que dia a dia treballen de forma desinteressada per fer que la nostra ciutat
gaudeixi de serveis, de cultura, oci o d’oferta esportiva.


En canvi, quan parlem de beneficiar a l’empresa privada que gestiona un bé públic, com és el cas de
la piscina coberta, o els amics del Consell Comarcal perquè són del mateix color, llavors sí,
acompanyament, paciència, nous crèdits, o perdonar-los taxes. Així funcionen i així ens va.
El cas de la piscina coberta és flagrant, és la que ha estat més temps tancada, la que te les tarifes
més altes, i és un pou sense fons d’inversió pública, per un servei que no arriba a tothom, perquè
no prioritza el bé comú, sinó a un negoci privat. Aquest és el model de moda, que ens venen com
supereficient quan realment, sí poséssim l’interès general al davant ens adonaríem que és tot el
contrari. Des d’aquí donem tot el nostre suport a la iniciativa ciutadana piscinadetots.blogspot.com
que informa, recull signatures i demana un mínim com la necessitat d’obrir un debat sobre el model
de piscina. Un debat que hauríem de forçar, perquè els que no tenen arguments el procuraran
evitar.


Prou de projectes faraònics i milionaris. Prou d’externalitzar serveis dels quals perdem el control,
com el nou contracte de recollida de residus que ni contempla el porta a porta. Prou de defensar
acríticament l’eficiència de la gestió privada, doncs en els seus barems mai comptabilitzen l’interès
general i majoritari.


Per acabar, un apunt nacional: fins i tot la gent d'ERC sap perfectament que la falsa “Taula de
diàleg” no va enlloc. Com s'ha imposat una proposta sense futur? A qui l'interessa perdre el temps?
Nosaltres, les úniques que no hi participem, almenys hem aconseguit posar-li data de caducitat.
Tota política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra.

A disposar:

[email protected]

@CupFarners
Farners.cup.cat