Amb la “setmana del clima” hem vist per enèsima vegada com la gent conscient i mobilitzada passa per sobre dels governs. Les institucions públiques tendeixen a ser conservadores i els partits, estructures de poder, amb mirada curta i interessos per retornar. Aquesta perillosa combinació genera l'actual panorama, on augmenten les desigualtats i es redueixen les esperances. 

I resulta que són les persones joves, aquestes noves generacions satiritzades i criticades, les mateixes que han perdut poder adquisitiu, drets socials i laborals, les que avui abanderen la lluita pel clima. I sabem que estem parlant d'una autèntica emergència mundial. Alguns mitjans de comunicació s'hi adhereixen com si fos una moda, hem vist corporacions com DAMM voler usar la temàtica a tall de màrqueting, pura hipocresia. 

El tractament mediàtic és calculat. Hi ha diverses paraules prohibides sobre el canvi climàtic: "Col·lapse, límits, decreixement, i moltes d’altres". Evidencien una voluntat de no voler anar a l'arrel del problema, que indubtablement és el sistema capitalista, que tot ho mercantilitza doncs es basa en l'explotació continuada dels recursos naturals i les persones. 

Rebel·lió o extinció, perquè si perdem aquesta lluita, les perdrem totes. El problema no el resoldrà la tecnociència mentre mengem crispetes com ens volen fer creure, ni tampoc les imprescindibles però insuficients accions individuals. Cal una transformació profunda, una revolució. No serà senzill, haurem de canviar moltes coses de les nostres vides però encara més difícil resultarà aconseguir que els poderosos perdin els seus desmesurats privilegis.

A Farners fa molts anys que bona gent s'organitza per defensar el territori, com tan bé exemplifica el combat contra la MAT, inicialment, i actualment contra el ramal i a favor d'un nou model energètic. I recentment ha nascut la Plataforma en Defensa de la Riera, però hi tenim moltes d’altres iniciatives, aquí i arreu dels Països Catalans, moviments que s’enfronten a l’statu quo. 

Des de la CUP Farners, conscients del caire conservador del consistori, allí sempre hem procurat fer propostes les més ambicioses però viables que hem sabut. Fa anys que ens preocupa la Riera i el seu cabal ecològic, i reclamem un pla d'usos que reguli l'aigua que se n'abstreu. No hem tingut èxit, encara. També fa temps que reclamem el model de recollida de brossa porta a porta, que s'ha demostrat molt més eficient a l'hora de reciclar, i que evidentment ha d'anar acompanyat de campanyes de sensibilització i civisme. Tampoc aquí trobem suficients complicitats.

Perquè efectivament no és temps de polítiques declaratives, ni valen tiretes contra hemorràgies, doncs com tots els fronts que prioritzem (feminisme, justícia social, república) recordem que ens enfrontem l’establert, que no vol cedir ni un pam, i que només aconseguim avançar des de la conscienciació, mobilització, i implicació d’una majoria de la ciutadania.

Acabem amb el proverbi que fa poc citava l’artista Joan Turu; la terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.