Intervenció en el Ple de canvi d'alcaldia
28/06/2021
Intervenció de la regidora Sylvia Barragan en nom de la CUP Farners AMUNT
Bona tarda a totes i a tots,
Abans de començar el nostre parlament volem fer un record a la diada que es commemora avui: 52 anys dels fets de Stonewall a Nova York que marquen l’inici d’una nova etapa en les reivindicacions del col·lectiu LGBTI i fa 45 anys quan en el nostre país vam sortir al carrer per primera vegada amb les mateixes consignes a les quals ens obliga el capitalisme patriarcal avui mateix: llibertat sexual i amnistia total. Per un futur que, tant a Farners com al conjunt de la societat, es pugui viure en autèntica llibertat, perquè estem convençudes que hi ha una altra manera de viure!
Tornant al ple que avui ens ocupa hem de dir que el passat dimarts vam participar d’un ple de renúncia que ens va fer sentir absoluta vergonya d'escoltar. Per una banda l’alcaldessa sortint lloant una feina que sabem del cert no és mèrit d’aquests dos anys de mal govern, sinó tan sols la culminació de la feina que s’havia anat fent durant els últims anys i, per una altra banda, els socis de govern lloant els dos anys de mal govern com si fossin un èxit, quan per activa i per passiva, de forma privada o de forma pública han manifestat el disgust i la mala relació existent entre tots els socis de govern.
Analitzem-ho pas a pas:
Aquest govern i aquest acord es van gestar el 15 de juny de 2019 en una sessió maratoniana de ple d’investidura on es va trencar el que tothom anomenava com el pacte de la vergonya. Recordem que la primera mesura d’alcaldia va ser apujar-se el sou a un nivell mai sospitat, esperem que en el pròxim cartipàs això quedi resolt de forma molt més d’acord amb les dimensions del nostre municipi i la capacitat econòmica d’aquest.
En el discurs de comiat l’alcaldessa va parlar dels següents punts com èxits del seu govern:
Valoració dels llocs de treball, 50% del complement específic... el 2023 cobraran el 100%, projecte que estava estancat per la manca d’entesa amb l’anterior secretari, molt present encara avui al nostre consistori. Recordem que el 13 de juny de 2015 el nostre grup municipal va demanar que, com una de les condicions per a la investidura d’en Joan Martí, fos reactivada la valoració de llocs de treball. En aquell mateix moment també vam demanar que l’aire de renovació finalment entrés a l’edifici d’oficines del nostre ajuntament. Segons sembla un altre dels assoliments d’aquest període negre de la nostra història institucional és el de renovar els tancaments de l’edifici, però en cap cas parlem de renovació de la gestió.
Un altre tema és el de la gestió de les escombraries, la deixalleria i la neteja viària, sembla que és un èxit i no pas una obligació pagar el que es deu a FCC. Des del 2015 estem parlant de la recollida porta a porta que fins al 2022 no estarà operatiu, realment serà aquesta la data o passarà com el 2019 que no es podia implantar en any d’eleccions!
Externalitzar serveis com el de la gestió de la Residència Sant Salvador d’Horta a l’empresa SUMAR també es veu com tot un èxit quan en realitat és feina de l’equip de govern gestionar la cosa pública i no sempre delegar funcions per tal de tenir menys feina. Recordem la dita que diu si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!
Pel que fa a secretaria tenim la plaça sense cobrir, cal fer-ho de forma definitiva al més aviat possible i deixar de banda un temps passat que no compleix la dita que diu que qualsevol temps passat va ser millor ans al contrari hem de sortir de les rèmores del passat i encetar un nou temps.
En l’apartat d’inversions, s’ha fet poc: només el que s’ha aprovat en pressupostos participatius i alguns arranjaments de carrers, això sí que ens hem gastat més de 70.000 € en el projecte d’una futura piscina descoberta que no sabrem quan podrem construir quan tenim pendent un judici pels terrenys no pagats al propietari on s’ha construït el pavelló dels saioners que potser ens arriba a una despesa de 2.000.000 €.
Ens agradaria també recordar que no només alcaldia s’ha enfrontat a la COVID o al Glòria sinó que ha estat tota la societat que ha hagut de fer front a una pandèmia com mai ens haguéssim imaginat i que tots els grups municipals vam fer pinya per donar suport a totes les persones que patien les conseqüències. Tot i que no podem negar l’entesa en moments de pandèmia entre tots els grups municipals i la bona feina de coordinació no podem deixar de ser crítiques amb la gestió que s’ha fet durant aquests dos anys.
Després van venir les intervencions de la resta dels grups municipals:
La portaveu del PSC no està d’acord amb la renúncia i recorda que ella mateixa va comentar que el PSOE sempre compleix la seva paraula i, com totes sabem, ara han arribat els indults als presos polítics... en paraules del ministro Ábalos: "Los presos hacen mal dentro de la cárcel y más favor al independentismo que fuera. Enormemente más. Se acaba la imagen del estado repressor, de que aquí no hay democràcia y se les acaba la campaña internacional" o como las palabras del presidente Sánchez diciendo el estado castiga y perdona, aquest és l’exemple d’un estat dialogant?, no és l’exemple clar de com entén el règim del 78 el diàleg i l’entesa i, en definitiva, el que podem esperar del govern més progressista de la història.
El portaveu d’ IxSCF reconeix moments de tensió, però recorda el personatge de l’alcaldessa, li agreix la seva tasca i li desitja molta sort en el futur. No és el que hem escoltat altres vegades, quan les coses van tan lentes i ningú vol prendre decisions o agilitzar els temes. A més va fer una intervenció dient que sempre se li ha respectat quan ha volgut votar diferent, quan el portaveu ens ha expressat més d’una vegada quan votava diferent que la resta de l’equip de govern que a posteriori “rebia tocs d’atenció”.
Finalment el portaveu d’ERC va fer un acte d’agraïment i reconeixement dient que, malgrat els recels inicials, han construït espai de confiança que ha tingut els seus fruits i dóna les gràcies a l’alcaldessa. Aquest sí que ens deixa sense paraules perquè no és això el que hem escoltat per activa i per passiva i és el que ens deixa amb un regust amarg.
Per al nostre grup municipal haguera estat molt més clar, sincer i transparent no dir el que no es sent i prometre que tots els temes que han quedat pendents i/o mal resolts s’intentaran resoldre en els darrers dos anys que ara encetem.
Dels quals en fem memòria ara mateix, perquè que quedi molt clar que no s’hi val a dir que això era responsabilitat només d’una part de l’equip de govern; la responsabilitat de tots els temes recau en els 13 membres del consistori que, a hores d’ara, conformen el govern de la ciutat:
El maltractament que han rebut moltes entitats del poble: la comissió de barrakes, el Club Caní al Selva en la gestió de l’agility, el Club Olímpic Farners i el disseny aprovat en pressupostos participatius, els veïns i les veïnes de Santa Coloma Residencial per la tala il·legal, l’associació de comerciants o les empreses del poble amb una assignació insignificant de 250 € per sufragar les despeses de la COVID i un munt de tràmits burocràtics. Cal repensar els espais de diàleg entre la institució i la ciutadania, l’opacitat d’aquests dos últims anys ha sigut flagrant. Exigim taules de diàleg entre l’equip de govern i les entitats per posar fil a l’agulla al malestar generat durant aquest temps, per a fer una detecció de les necessitats REALS que tenen i un acompanyament en els tràmits burocràtics, així com un augment dels espais de participació ciutadana perquè els projectes de ciutat que es tiren endavant siguin de consens, no ens cansarem de repetir-ho: els vots de la ciutadania no són xecs en blanc.
La manca d’empatia amb les demandes de l’AMPA de la llar d’infants i la gestió del menjador escolar i, finalment, el seu contracte amb una multinacional. Demanem que es segueixi treballant en aquest sentit, i esperem que a la propera licitació del menjador escolar es faci un acompanyament exhaustiu de les petites empreses locals que es vulguin presentar per a fomentar que tinguin les mateixes oportunitats que les grans empreses del sector.
El menyspreu a la consulta popular del 2 de desembre de 2018 quan es va demanar el canvi de nom a la plaça de l’1 d’octubre, el temps que es va tardar a posar el nom en els papers oficials o quan es va fer la inauguració popular i l’equip de govern no només no va participar sinó que va intentar boicotejar la diada. Demanem que se’n faci la inauguració promesa i es fiqui la placa amb el nom que li pertoca: Plaça del primer d’octubre de 2017.
Per finalitzar aquest recompte volem recordar la frase de l’alcaldessa que va dir que a partir de la seva elecció Farners brillaria com mai, el que ha passat aquests dos anys és que res va brillar, només ha brillat la manca d’acord i, en tot cas, el desacord amb una gran part de la ciutadania.
Avui comencem un nou període de govern on farem una única demanda al candidat d’ERC que avui es presenta i a qui donarem el nostre vot favorable per absoluta i total responsabilitat que no pas per convicció perquè ens costarà temps i converses revertir el regust amarg del ple del 22 de juny. La nostra demanda és que la gestió de la cosa pública faci un gir realment important i que no ens quedem en el més fàcil de tapar els forats d’aquests dos anys de mandat. Cal que impulsem polítiques valentes de canvi social que ens facin avançar en la construcció d’una societat lliure, d’una societat on el disseny de poble i de país sigui cosa de totes i per a totes i no pas gestió des dels despatxos per afavorir als de sempre. Aquí sempre trobarà a la CUP.
Per acabar, recordar una frase de Francesc Layret, advocat laboralista, independentista i republicà, regidor de l’Ajuntament de Barcelona a començaments del segle XX, frase que es va projectar sobre la façana de l’ajuntament de Barcelona en el centenari de la seva mort:
La justícia ha d’ésser l’única norma per a la distribució de la riquesa”
Farners de la Selva, 28 de juny de 2021.