Les seqüeles sempre són més dolentes que les primeres parts, és una llei de vida. I amb els confinaments,  succeeix un efecte similar. El primer embat contra el covid el vam veure des de casa completament confinats, però aplaudint cada vespre. Es va assumir el discurs de “protegim la vida” per tot arreu, i  va despertar un sentiment de cooperació entre veïnes admirable. 

Aquesta segona onada, tot ha funcionat molt diferent. S’ha canviat dràsticament l’eslògan anterior pel de “protegim la feina”, sense ser del tot veritat. S’ha confinat sense realment confinar, i s’ha llançat a la gent, exemple clar els autònoms, a un estat de campi qui pugui. 

El cas més flagrant de canvi de discurs és, sobretot, en el cas de la cultura.  S’ha passat de concebre-la com a bé essencial, a tancar tota representació teatral, concert, o sala de cinema en 24 hores.  I en aquest poble no en som una excepció, sinó que en som un agent actiu. 

El consistori ja va optar a reduir a zero tota representació artística o festiva popular per la no-Festa Major a finals de setembre, al·legant el moment sanitari viscut, però existia (hi havia) certa trampa en els seus plantejaments. Equiparar la globalitat de la Festa Major amb els espais aglomerats de persones de Barrakes és una reducció a l’absurd per part de qui té la responsabilitat amb els músics i ciutadans que la viuen. O és que no hi havia alternatives, diferents formats, com proposàvem? Hi ha qui assenyalava que la prudència administrativa no era més que covardia política. Qui sap. 

De fet, l’anunci des del fulletó de JxSCF de detalls de la festa no celebrada ens van deixar astorats. Tant pel canal on s’anunciava, com per la utilització propagandística d’unes dades que ni tan sols podem contrastar.  Sembla un intent matusser de generar la sensació que la situació estava controlada.Com a grup municipal, fa mesos que tenim demanats els contractes i plantejaments previstos,  i de moment no se’ns han facilitat.

Però paradoxalment , la regidoria de Joventut va ajudar a impulsar a La Bulla, una entitat juvenil,  La Bullanga 2.0, un petit festivalet on s’hi va poder presenciar tant circ com concerts en directe. L’aliança entre un regidoria i la joventut activa del poble  va permetre gaudir d’una meravellosa vetllada, segura, i que va tirar endavant amb molts contratemps, com la pluja. Un altre exemple d’èxit és la cursa del pa amb tomata o els recitals de poesia.

Així doncs, es demostra que, en altres formats, es podria haver gaudit d’una Festa Major. I qui sap si d’una Festa de la Ratafia, on no es va permetre ni tan sols retransmetre concerts. Amb tot la Confraria va acabar desvinculant l’ajuntament de l’organització de la festa.  Defensem  que l’ajuntament ha d’entendre’s com un actiu facilitador, que teixint aliances amb l’associacionisme pot fer que les coses passin fins i tot, o especialment, en les pitjors situacions.   Diuen que la cultura és un refugi en l'adversitat, doncs a Farners l’hem de cuidar més, i per a tothom.