Des de l’Esquerra Independentista fa molts anys que batallem i reivindiquem els drets socials de la majoria. Ens referim al 99% de la població, totes les que sobrevivim oferint la nostra força de treball, normalment per un salari. Hi ha però aproximadament un 1% de privilegiats, una èlit que viu en una bombolla i no té cap de les nostres necessitats. Aquests es cuiden prou de preservar-se i per això propostes com la nostra són objectiu de les crítiques als seus mitjans de masses. 

Quan diem que cal repartir la riquesa parlem d’acabar amb privilegis per resoldre les greus desigualtats. La situació és cada dia més dramàtica, a nivell econòmic, social, ambiental, etc. Un altre món és possible però ja ens han demostrat que faran tot el possible i més per impedir-ho.

També per això reivindiquem la independència, no només en el sentit cultural, també democràtic, doncs hi veiem la millor oportunitat per poder decidir sobre el nostre futur, sobre les fórmules d’organització social i política. Dipositem grans esperances en un procés constituent molt participat i amb capacitat d'incidir en la justícia social.

Hem viscut les brutals incoherències dels darrers Governs independentistes, i també del Gobierno más progresista de la história. Els primers no s'atreveixen a confrontar l’estat com els segons a l’ibex35. Els primers persegueixen al nostre jovent lluitador, a les activistes solidàries que aturen desnonaments, etc i segueixen venent fum en tots els àmbits.  Mentrestant des de Moncloa apuntalen la monarquia, ignoren el conflicte polític català, amplien la llei mordassa, mantenen la reforma laboral, i segueixen agenollats als poderosos. Un panorama desolador amb conseqüències terribles per la nostra gent, pel 99%.

Contracorrent ens ajuntem persones diferents per dir que no, no en el nostre nom. Hi ha alternatives i són realment desitjables malgrat les titllin d’utòpiques o irresponsables. Com diu l'Arcadi Oliveres, a qui tenim en alta estima, la prioritat de la humanitat és acabar amb el capitalisme, i estem obligats a no perdre mai l'esperança. La nostra lluita és per tant una societat més justa, en un país lliure, dins un món millor. 

El 14F Farners ens va donar un vot de confiança, considerem que és per la nostra tasca als carrers, i també a les institucions, tant al consistori com al Parlament. Això ens emplaça encara més a continuar la feina de formiguetes, desenvolupant el nostre programa pas a pas, explicant el què fem i com ho fem, decidint col·lectivament quines són les passes que ens faran avançar, i recordant sempre que democràcia no és votar cada quatre anys, sinó participar constantment, de tot el que es pugui, batallar pels objectius més nobles al nostre abast. De les victòries col.lectives en brotaran nous objectius, que ens permetran encarar amb més força el següent combat. 
 

Ens preocupa la irrupció de la nova ultradreta, que ja ni vol dissimular, al Parlament de Catalunya. El nostre compromís amb la Unitat Antifeixista i Antiracista és absolut. Com venim exposant, no deixar ningú enrere serà també la millor forma d'aconseguir la llibertat. Tenim tota la legitimitat, ens falta l’estratègia final, aprendre dels errors, i assumir els sacrificis, per guanyar.