Segons l’últim informe de l’IPCC cal una reducció global de les emissions de CO2, de
més de la meitat abans del 2030, per mantenir el clima per sota dels 1,5 graus
d’escalfament. Concretament: de les 41,5 gigatones del 2017 passar a 18.

Abans de llançar-nos a l'orgia consumista nadalenca, d'enterrar infants sota
muntanyes de regals i empatxar-nos de neules i torrons com si s'acabés el món
compartim una breu reflexió.

La meitat de les emissions no vol dir altra cosa que reduir l'economia a la meitat, tal com la
tenim entesa. I és que, tot i els guanys en eficiència i els canvis legislatius, l'economia
no s’ha desmaterialitzat. La paradoxa de Jevons (cada cotxe gasta menys, però hi ha
més cotxes i acabem gastant més) fa directa la relació entre PIB i emissions.  Reduir
CO2 suposa doncs la meitat de cotxes, envasos, culleres, etc.

Així, o ens emboliquem en una sòrdida batalla per veure qui és l’últim que manté el
privilegi de consumir o bé inventem un altre sistema.

L'alternativa passa per comprar poc, local, amb qualitat i responsabilitat social. Hi ha, doncs, un vital camí per
construir, posant consciència, d'entrada que cal fer molt, i fer-ho molt diferent.

Ens urgeix com a societat entendre l'habitual connexió entre pagar els preus més
baixos i la nostra pròpia precarització. La relació entre l'endeutament present i la
sostenibilitat futura. Entre la repartició de treball i riquesa, amb l'augment de
desigualtats cròniques.

Grans reptes pel sector terciari, també a Farners, on a més de la sensibilitat social,
tocarà augmentar els nivells de cooperació empresarial. Especialment empreses
massa petites per afrontar les transformacions necessàries. Canvis bàsics per fer front
a l'èxit Amazon i l’e-commerce. Concebre al botiguer del costat no com a competidor
sinó com a aliat.

També hem d'exigir a la institució municipal que afronti el desafiament. Sostenint
projectes, promovent canvis, sinèrgies, afavorint el comerç i consum local. Molta feina
per defensar el treball i la vida.

Però com el nostre, la majoria d'ajuntaments responen endeutant-se. Sense saber
llegir la situació, ni per tant prevenir-ne els efectes. Del contrast entre les polítiques
locals i les necessitats reals, o del (des)encaix en aquest debat del Centre Eix de
Negoci, en parlarem properament.

No podem acabar però sense recordar que tenim les treballadores de l’Ajuntament en
peu de lluita per una equiparació salarial justa. Hi ha desproporcions de sous i massa
precarietat. Com pot ser que una sra. administrativa cobri gairebé el doble que una
sra. educadora de la llar d'infants?  Com pot ser que el senyor secretari, el mateix que
ha parat l’equiparació, no cobri tres ni quatre, sinó sis o set vegades més que el senyor
professional de la brigada? No és just ni sa, s'ha de canviar. 

Com sempre, tindreu tot el nostre suport en les vostres reclamacions legítimes!
La lluita és el camí.