Segons l’últim informe de l’IPCC cal una reducció global de les emissions de CO2, de més de la meitat abans del 2030, per mantenir el clima per sota dels 1,5 graus d’escalfament. Concretament: de les 41,5 gigatones del 2017 passar a 18.

Abans de llançar-nos a l'orgia consumista nadalenca, d'enterrar infants sota muntanyes de regals i empatxar-nos de neules i torrons com si s'acabés el món compartim una breu reflexió.

La meitat d'emissions no vol dir altra cosa que reduir l'economia a la meitat, tal com la tenim entesa. I és que, tot i els guanys en eficiència i els canvis legislatius, l'economia no s’ha desmaterialitzat. La paradoxa de Jevons (cada cotxe gasta menys, però hi ha més cotxes i acabem gastant més) fa directa la relació entre PIB i emissions.  Reduir CO2 suposa doncs la meitat de cotxes, envasos, culleres, etc.

Així, o ens emboliquem en una sòrdida batalla per veure qui és l’últim que manté el privilegi de consumir o bé inventem un altre sistema. L'alternativa passa per comprar poc, local, amb qualitat i responsabilitat social. Hi ha, doncs, un llarg i vital camí per construir, posant consciència, d'entrada que cal fer molt, i que cal fer-ho molt diferent.

Ens urgeix com a societat entendre l'habitual connexió entre pagar els preus més baixos i la nostra pròpia precarització. La relació entre l'endeutament present i la sostenibilitat futura. Entre la repartició de treball i riquesa, amb l'augment de desigualtats cròniques.

Grans reptes pel sector terciari, també a Farners, on a més de la sensibilitat social, tocarà augmentar els nivells de cooperació empresarial. Especialment empreses massa petites per afrontar les transformacions necessàries. Canvis bàsics per fer front a "l'èxit" Amazon i l’e-commerce. Concebre al botiguer del costat no com a competidor sinó com a aliat.

També hem d'exigir a la institució municipal que afronti el desafiament. Sostenint projectes, promovent canvis, sinergies, afavorint el comerç i consum local. Molta feina per defensar el treball i la vida.

Però com el nostre, la majoria d'ajuntaments responen endeutant-se. Sense saber llegir la situació, ni per tant prevenir-ne els efectes. Del contrast entre les polítiques locals i les necessitats reals, o del (des)encaix en aquest debat del Centre Eix de Negoci, en parlarem properament.

No podem acabar però sense recordar que tenim les treballadores de l’Ajuntament en peu de lluita per una equiparació salarial justa. Hi ha desproporcions de sous i massa precarietat. Com pot ser que una sra. administrativa cobri gairebé el doble que una sra. educadora de la llar d'infants?  Com pot ser que el senyor secretari, el mateix que ha parat l’equiparació, no cobri tres ni quatre, sinó sis o set vegades més que el senyor professional de la brigada? No és just ni sa, s'ha de canviar. Aquest desembre ho debatrem en un Ple extraordinari. Com sempre, tindreu tot el nostre suport en les vostres reclamacions legítimes!

La lluita és el camí. 

pd - Amazon, treballar al límit per entregar al minut