Desenes de persones manifesten el seu rebuig a la Constitució espanyola de 1978, perquè defensa una democràcia ja caduca, perquè no ens representa i perquè és avui emprada per a tallar-nos les ales al poble català.

Potser en algun moment la concentració de poder polític que es produeix en els partits tenia algun sentit, però avui ja només serveix per a que aquests partits governin d'esquenes al poble: només ells poden convocar referèndums vinculants, només a ells es deuen el Defensor del Poble o els membres del Consell General del Poder Judicial.

Com un càncer, aquesta dependència dels partits polítics s'ha extès per tot el cos social, emparada en l'infame article 67 que instaura la total irresponsabilitat dels càrrecs electes: “los miembros de las Cortes Generals no estaran ligados por mandato imperativo”. Ni promeses electorals, ni rendició de comptes, ni res de res. Ses senyories són ben lliures de fer el què els roti, amb benedicció constitucional.

Aquesta constitució no ens representa, no. Perquè aquesta no és la democràcia que volem, però sobretot perquè no ens deixa espai com a nació com som. “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”; “Las Fuerzas Armadas (…) tienen como misión (…) defender su integridad territorial”. I els impossibes mecanismes de reforma no fan més que confirmar-nos qui no hi som ni ens hi volen. No es pot qüestionar la Nación espanyola, però la modifiquen d'un dia per l'altre per a gravar en marbre el límit al deute públic i per garantir, amb “prioridad absoluta”, que la banca cobrarà el què li pertoqui. Que haguem de defensar el constitucional dret a la vivenda llençant-nos per la finestra tampoc preocupa a ses senyories.

I finalment la rebutgem perquè avui com ahir és emprada per a tallar-nos les ales al poble català. Aquesta Constitució fóu imposada, com reconeix un dels seus pares, Herrero de Miñon, sota coaccions i greus amenaces. I sota amenaces fóu reimposada 47 anys després la monarquia.

Avui continua sent emprada com a amenaça, com a limit del què podem ser.

Rebutgem la Constitució perquè els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d'origen i nuls de ple dret.

Rebutgem la Constitució perquè no ens representa ni ens pot representar.

Rebutgem la Constitució perquè a la democràcia que volem ni es delega ni se li poden posar traves.

Visca Catalunya lliure!

Farners de la Selva, 6 de desembre de 2012